• Grècia va ser robada des de dins, amb el govern de Nova Democràcia (2004-2009) quan va contractar a Goldman Sachs Europa per una assessoria econòmica especial i va tenir els seus balanços retocats;
• Amb les despeses per la realització dels Jocs Olímpics de 2004, Grècia va sobrepassar els límits presumibles posant així les finances del país pels núvols, facilitant la vida dels especuladors immobiliaris i dels grans contractistes del Poder Executiu;
• Desprès, Grècia va ser novament robada al 2010, quan contracta un endeutament mitjançat la compra de paper podrits, sent obligada a privatitzar empreses publiques, vendre-les a preu irrisori i contraure un endeutament impagable;
• Al 2010 encara van posar a Grècia contra la paret amb un atac especulatiu articulat per depredadors del mercat financer de Wall St.;

Abans de Syriza guanyar amb els vots, les classes socials organitzades de Grècia guanyaven la legitimitat als carrers i asseguraven un estat de revolta permanent catapultat per la rebel·lió de 5 setmanes que van seguir a l’assassinat d’un jove de 15 anys per la policia anti-abalots (MAT, totalment infiltrada per sectors feixistes encara romanents de la dictadura dels coronels i base electoral del Golden Dwan, Alba Daurada, partit neo-feixista de Grècia). Per sort, el suport de l’Alba Daurada ha minvat i les propostes a l’esquerra es mantenen. El moment de resoldre és ara, mostrant al món que no te cap sentit practicar la democràcia indirecta si les decisions fonamentals no passen per la elecció directa de la major part de la població.

Bruno Lima Rocha, és professor de ciències polítiques i de relacions internacionals, i militant de la Federació Anarquista Gaucha.